mena

Programa

PART I

R. Vaughan Williams (1872-1958)

Three songs from Shakespeare.

– Take, O take

– When icicles hang by the wall

– Orpheus with his lute

B. Britten (1913-1976)

Sonetto XXX “Veggio co’ bei vostri occhi un dolce lume”

Sonetto XXXVIII “Rendete a gli occhi miei, o fonte o fiume”

The Sally Gardens

J. Guridi (1886-1961)

Danzas viejas

– Tamborcillo de Navidad

– Zortziko de dolor

– La carrasquilla

E. Chacón (1886-1972)

¡No llores…!

Quisiera…

Copla del Albaicín

PART II

A. Isasi (1890-1940)

Paisaje

La madre canta

Anhelo

La mona que danza

A. Iglesias (1955)

Les Chansons Légères

– Voyageurs

– Late Echo

F. Ibañez (1951)

Os miro antes de irme

G. Erkoreka (1969)

Azules

F. Escudero (1912-2002)

Ollo eder bat

El catàleg compositiu de Vaughan Williams està dominat per obres destinades a la veu humana. “Three Shakespeare songs”, originals per a coral a capella, són fruit d’un estil personal forjat en l’estudi del folklore anglès, dels models romàntics, i del pas per París per estudiar amb Ravel i escoltar la música de Debussy. Composades per a un concurs de corals a Anglaterra, són de difícil execució de manera intencionada.

Els “Set sonets de Michelangelo” van ser composats durant una gira de Britten amb el tenor Peter Pears pels Estats Units. Eren tan difícils d’executar que Pears va decidir que necessitava classes extres de cant per millorar el seu vigor i registre abans d’estrenar-les. Van resultar un èxit de públic i crítica. Com a bis durant la gira abans esmentada, Britten, que s’enyorava de la seva terra natal, va agafar el poema de Yeats “The Sally gardens” amb música d’H. Hughes (compositor i folklorista) i en va escriure l’acompanyament.

A les “Tres danzas viejas”, Guridi, inspirat en dances folclòriques basques, busca un mestissatge harmònic entre aquestes melodies i l’harmonia nacional espanyola de l’època. Destaca per la seva bellesa el Zortziko.

Emma Chacón nasqué a Barcelona i fou deixeble d’Enrique Granados. El fet que decidís dedicar la seva vida a la seva família no la va apartar de certa activitat musical, com ho demostren les seves nombroses aparicions com a pianista en gales benèfiques a la societat bilbaïna, ja que s’havia traslladat als 18 anys a la capital biscaïna, i el respectable catàleg d’obres publicades per un dels seus nou fills que fundà l’editorial Impulso com a pretext per la publicació de l’obra de la seva mare. Les tres obres del programa pertanyen a diversos opus per a veu i piano, en els quals abunden les romances tamisades a través d’un innegable estil nacionalista post romantic.

Isasi va ser un pària a la seva terra. Alumne de Honegger, va rebre premis i reconeixement com a compositor a Europa, però quan va tornar a Espanya no va adaptar la seva escriptura al gust de la societat: no composava en eusquera ni s’inspirava en temes folklòrics. El text d’aquestes quatre cançons són del propi compositor, i musicalment són molt avançades per l’època en què van ser escrites.

De l’obra d’Iglesias “Les Chansons Légères” n’escoltarem dues cançons. Originalment escrites per a veu, dos pianos i orquestra simfònica, el mateix Carlos Mena va demanar a l’autor una transcripció per a veu i piano que s’estrenarà en aquest concert del Festival. “Late Echo”, amb text de John Ashbery, impregna l’ambient amb una textura que ens transporta a la ciutat de Nova York, ciutat de la qual es considera al poeta com màxim exponent d’una tendència poètica urbana. Certs aspectes recorden al llenguatge jazzístic, però tan sols són part d’un paisatge molts més ample i eclèctic com és el paisatge de la gran urbs nord-americana. “Voyageurs” s’inicia amb una inquieta secció instrumental que ens inunda de moviment interior, el mateix que conté el poema de René Char, poeta surrealista francès que en aquest escrit tinta la inquietud vital humana amb matisos i accions que circumden la idea del transitar i de l’impuls nòmada.

Ibáñez va ser alumne de Carmelo Bernaola i és un compositor molt flexible que toca tots els camps compositius. “Os miro antes de irme” està basada en un text de Jorge Oteiza en el què parla del concepte artístic de “el buid”.

“Azules” és una peça de joventut d’Erkoreka. Fàcil d’escoltar, respon doncs a un impuls creatiu jove.

Escudero va ser alumne de Luís de Pablo i Carmelo Bernaola, i a “Ollo eder bat” ens explica una història semblant a el “Conte de la Lletera”.

 CARLOS MENA., contratenor

Format a l’Schola Cantorum Basiliensis de Basilea amb els mestres Richard Levitt i René Jacobs. La seva intensa activitat concertístics el porta a les sales més prestigioses del món com: Konzerthaus de Viena, Filarmónica de Berlin, Teatre Colón Buenos Aires, Alice Tully Hall del MET de Nueva York, Kennedy Center de Whashintong, Berliner Philarmoniker, Suntory Hall i Opera City Hall en Tokyo, Osaka Symphony Hall, Sydney Opera House, Concert Hall de Melbourne…
Ha interpretat rols importants a nombroses òperes com “Radamisto” de Händel, “Orfeo” de Monteverdi, “Il Trionfo” de Händel, baix la batuta de prestigiosos directors com M. Haselböck o R. Jacobs.
Ha enregistrat més de 30 recitals per a Mirare, Glossa i Harmonia Mundi, els quals han aconseguit diversos premis com Diapasó d’Or l’any 2002, “CD Compact” al millor disc de Renaixement l’any 2004 o “Editor’s Choice” de Gramophon o Exceptional d’Scherzo. Està interessat en el repertori de lied i en el contemporani. Actualment és director artístic de la Capella de Santa Maria i dirigeix programes a festivals nacionals i internacionals, destacant l’any 2014 la seva presentació al Teatre de la Zarzuela de Madrid amb l’espectacle escènic “De lo divino… y humano”, homenatge a Juan de Hidalgo.

SUSANA GARCÍA DE SALAZAR, piano

Neix a Vitoria-Gasteiz, on comença els seus estudis musicals.
És becada per la Musikhochschule de Basilea (Suïssa), continuant la seva formació com a pianista amb P. Efler i A. Oetiker. A més, comença el seu estudi en profunditat del món de la música de cambra i de lied.
Ha donat recitals al Chillida Leku i el Kursaal de Sant Sebastià, al Palau Euskalduna i al Teatre Arriaga de Bilbado, al Grosser Saal de Basilea a Suïssa, al Festival Folle Journé de Nantes i Lisboa, Setmanes Musicals de Tourraine a Tours, França i al Festival de Monty, Bèlgica.

Ús de cookies

Aquest web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies, click a l'enllaç per a més informació. ACEPTAR