PageLines- jcdrubia.jpg

 

Nascut a València, l’organista Juan de la Rubia ha actuat als principals escenaris d’Espanya i Europa, amb un acollida excel·lent entre el públic i la crítica. En els darrers anys, la seva activitat concertística ha estat incessant i l’ha portat a espais com les catedrals de Barcelona, León, Sant Sebastián, Colònia, a més d’altres llocs com l’Auditori Nacional de Música a Madrid, el Palau de la Música Catalana, l’Auditorio Aldredo Kraus de Las Palmas i la Gewandhaus de Leipzig, on debuta el març de 2015. Actualment és professor de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) i organista de la Basíloca de la Sagrada Família de Barcelona. Ha realitzat fins a set gravacions com solista. D’ell la premsa ha afirmat: “ Un concert de Juan de la Rubia és sempre un esdeveniment de bellesa excepcional” (Revista Musical Catalana, 2014) Les interpretacions ajunten “mestratge, fermesa i destresa” (La Vanguardia, 2013), amb un ·”virtuosisme exuberant” (Ausburger Allgemeine, 2013), i unes improvisacions que resulten “magistrals” (Catalunya Música, 2014). Juan de la Rubia és un dels intèrprets més guardonats de la seva generació. Entre els premis obtinguts destaquen el del Concurs Permanent de Juventudes Musicales (2002), que va marcar un punt d’inflexió decisiu per a la seva carrera musical, i el premi El Primer Palau (2004), concedit pel Palau de la Müsica Catalana. Ha guanyat també els premis Andrés Segovia-JM Ruíz Morales (Santiago de Compostela), Premio Euterpe (València), i el Primer Premio de la Real Acadèmia de Belles Arts de Granada. L’any 2012 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Obert a altres disciplines artístiques, De la Rubia col·labora amb personalitats destacades del món de la Cultura, gravant, per exemple, la banda sonora del documental en 3D “La Rosa de Fuego” sobre Barcelona que prepara Manuel Huerga amb MediaPro; posant música a “Cobalt”,  el darrer espectacle del coreògraf Nacho Duato amb la Companyia Nacional de Dansa; i improvitzant a l’orgue sobre la pel·lícula Faust, de Murnau.

 

 

Ús de cookies

Aquest web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies, click a l'enllaç per a més informació. ACEPTAR